El monovarietal de trepat de la Marta Pedra du el nom de Trempat i forma part del catàleg dels vins de la Marta, que es diuen Vins de Pedra. Són quatre vins —si no me'n deixo cap— i tots són remarcables, però l'altre dia vam destapar una ampolla de Trempat 2015 —la nova collita acabava d'arribar a la meva botiga habitual— i aquest és un motiu prou bo per dedicar unes breus notes a la Marta, unes notes que hauria d'haver publicat fa molt de temps.
A la Marta, la podeu trobar al seu celler entaforat a les pedres de la muralla de Montblanc i també la podeu trobar a l'Empordà —que és on l'he trobada jo més sovint— al celler del seu company, que no és altre que La Vinyeta, a Mollet de Peralada. Allà, si s'escau que en té, li podeu comprar a la Marta una dotzena dels ous de les seves gallines —exquisits!— o podeu parlar amb ella de l'Empordà i de la Conca —vaja, que és bilingüe, si se'm permet la facècia—.
El trepat que a mi m'agrada ha de ser gràcil i, tanmateix, fresc i llaminer perquè això va amb la seva pròpia personalitat, però també ha de posseir una certa complexitat que permeti fer-ne una lectura més profunda. Perquè sovint, els vins de trepat són tan agradables, vénen tant de gust, que hi ha el perill que no sapiguem escoltar les melodies més subtils que els millors trepats contenen al seu interior.
Aquest Trempat 2015 és d'un vermell brillant, bellament fruitat i amb algunes aromes que jo associaria a les flors i, potser, al pebre. No cal que digui que tot és fresc i net, fluid, refrescant, persistent i amable. Elegant, poc gràvid, però ple de tensió. D'aparent senzillesa. «Llaminer, però sense llaminadura». [Si puc fer un incís, miraré d'explicar aquesta frase. Quan usem la paraula llaminer parlant d'un vi, hem d'anar amb molt de compte perquè aquesta paraula suggereix llaminadures, en el sentit de dolços, caramels o confitures, mentre que l'autèntic significat de l'adjectiu llaminer és, segons el DLC, aquest: «Que convida a menjar per la finor, la delicadesa, del seu gust.». El Trempat 2015 és així, però res té a veure amb els caramels ni les confitures.]
Mentre escric tot això, tinc a l'abast una copa d'un altre vi de la Marta Pedra: L'agradable Negre de Folls 2015, un vi que comparteix algun tret del seu caràcter amb el Trempat. Hi ha la fruita, la tensió, la fluïdesa, la frescor... És un vi de garnatxa, ull de llebre i trepat i no en sé res més, però m'ha acompanyat perfectament aquest sopar senzill que he fet avui que, com que sóc al Pallars, he acabat amb uns tallets de Tros de Sort i uns altres del Serrat de Corroncui, perquè ahir vaig passar el coll de la Creu de Perves i, com és lògic, no vaig poder evitar arribar-me fins a Corroncui i comprar una mica d'aquest bé de Déu de formatge que fan amb les seves ovelles xisquetes....
