Quan destapo una ampolla de vi català, vull saber si el suro del tap procedeix dels nostres boscos i d'un conreu respectuós i sostenible.És així de senzill. Com a mínim, m'agradaria saber-ho.
He sentit a parlar de la qualitat del suro del nostre país, de les nostres empreses que fabriquen un 15% dels taps de suro que es consumeixen a tot el món (però menys del 2% vénen dels nostres boscos), de la llarga tradició d'unes suredes que havien arribat a proporcionar el 80% del suro mundial, de la reputació del nostre Institut Català del Suro, de la recerca que s'hi fa, amb projecció internacional... Però quan destapo una ampolla de vi no puc saber si el tap ve d'una alzina de l'Empordà, del Gironès o de la Selva, o ve de Portugal o d'Extremadura.
Només caldria un petit logo, una indicació marcada al tap, una mínima empremta corporativa. Potser hi ha lleis que ho impedeixen? Reglaments absurds? Estratègies empresarials?
Sembla estrany que un producte de qualitat —fins i tot un producte de luxe, quan parlem dels millors taps que tapen les millors ampolles— renunciï a identificar-se. N'he parlat amb persones de l'ICSURO i m'han dit, de manera prou vaga, que sí, que és un tema que s'estudia, que es discuteix, que se'n parla...
M'agradaria, em faria il·lusió, destapar un dia proper una bona ampolla, admirar el seu tap perfecte i trobar-hi, en un lloc discret, un petit símbol que em permeti saber que aquest tap excel·lent està fet amb suro d'una alzina de Catalunya.
