Com a exemple d'això que dic, m'agradaria transmetre avui l'emoció que vaig sentir no fa gaire, en un sopar a can Raventós, quan en Manuel Raventós ens va parlar del seu projecte "Conca del Riu Anoia".
Aquest projecte es pot entendre de dues maneres diferents. En primer lloc, com un compromís personal i empresarial —que no és poca cosa—, en segon lloc, com un horitzó que només serà realitat si és compartit.
Encara que ja conegueu quin és el compromís al darrere de la menció «Conca del Riu Anoia» per als vins espumosos, fem-ne un resum:
- Vinificació pròpia i elaboració pròpia, amb un mínim del 80% de vinyes pròpies i requisits estrictes de qualitat (perfectament especificats).
- Viticultura biodinàmica i només amb varietats autòctones.
- Sempre vins d'anyada amb criança mínima de divuit mesos.
- Delimitació geogràfica de la zona de producció a la Vall de l'Anoia.
Un projecte com aquest no es pot deslligar de la terrible situació d'aquella «denominació-de-res» que es diu «cava» i que, a dia d'avui, té el mateix valor que, per exemple, la paraula «carn» o la paraula «oli»: zero. I no segueixo per aquí, que aquest no és un blog per a parlar de misèries. Parlem, per exemple, del Textures de Pedra 2011.
És un vi que no acabo de trobar les paraules que em semblin justes per explicar-lo. Potser acabaré dient que té un punt de «fascinació» que, segons el DLC és la qualitat d'allò que «captiva irresistiblement amb la mirada, amb algun atractiu poderós, amb el seu prestigi». També puc explicar que les seves aromes són d'un nivell de complexitat inusual, i són d'aquelles que no et cansaries d'ensumar. I a la boca, afirmar que hi ha unes «textures» consistents, persistents, difícils d'oblidar, tampoc no pot passar per una descripció. Vaja, que ja veieu que no me'n surto, de pretendre encasellar aquest vi en una nota de tast objectiva i senzilla. Penso que si demà n'obro una altra ampolla potser m'hi fixaré més... però em temo que em tornaré a deixar endur per.... la pura fascinació d'un vi singular i múltiplement complex.
