Podria repassar la Moleskine 2017 i fer un inútil «best of 2017», però em tempta més parlar —imaginar— els millors vins que encara no he begut, en una mena de paradoxal «best of 2018». Ja he explicat alguna vegada que amb els vins —i amb molts altres aspectes de la vida— sembla que m'il·lusioni més el que encara no conec que no pas la recordança del que sí que he begut.
Quins vins hi haurà —si déu vol— a la meva copa aquest proper 2018? Quins cellers, quines novetats, quines vinyes, quines experiències? És clar que no ho sé pas, però puc imaginar, puc desitjar, puc predir a partir de projectes que ja tinc.
Per exemple, hi ha cellers que fan vins que he tastat —i cellers que fan vins que ni tan sols he tastat— i que m'han atret poderosament. És clar que podria anar a una botiga a comprar-ne alguna ampolla, però aquest mètode trivial, quan un vi em desperta una delectança profunda, em sembla espuri, innoble. Penso que em cal anar al celler i a les vinyes i parlar-ne amb les persones que el fan, amb la intenció d'amarar-me de les seves essències.
Per exemple, crec que el 2018 serà l'any on, finalment, coneixeré a fons el celler Frisach i també Edetària, a la Terra Alta. Fa temps que tenim pendent una visita però mai no trobem —ni ells ni jo— el moment apropiat per fer-la realitat. Afortunadament, els cellers com aquests estan sempre ben enfeinats perquè el mercat mundial sí que està ben atent a les meravelles que s'hi fan.
També penso que no trigaré a poder conèixer personalment en David Pujol Cargol i els seus vins de Masarac i també en Toni Carbó, a La Salada; i el nou projecte Autòcton de l'Albert Jané; i en Marc Ripoll i els seus vins preciosos; i tastar Les Aubaguetes, a veure si em commou o, ben al contrari, em deixa «fred i enterc com un estocafix».
I vull aprendre més i més sobre els espumosos que es fan al nostre país, un camp complicadíssim on intueixo que el bosc espès no em deixa veure els arbres més preciosos.
Al Rosselló també hi tinc diverses experiències «pendents», com Jean-François Nicq a Montesquiu d'Albera —domaine des Foulards Rouges— o Harrop & Lubbe a Matassa.
I, parlant de coses més tangibles, puc mirar les ampolles que tinc a casa i que semblen adients per al proper any. En aquest blog vaig començar una sèrie d'articles sobre els espumosos 100% xarel·lo, una sèrie que es va estroncar quan encara hi mancaven alguns vins notables. Ara tinc al celler una ampolla de La Capella, que espero que sigui digna de continuar la sèrie aquella. I tinc una bonica col·lecció de Priorat 2004 i 2005, que ara deuen estar a punt per a la seva (presumptament) apoteòsica eclosió. I potser trobaré el moment de destapar, amb uns amics que el puguin apreciar com cal, el màgnum de Les Tallades de Cal Nicolau o aquell altre d'Acusp... (o potser fóra millor deixar-los madurar encara un parell d'anys més?)
Tinc amics que m'han promès uns màgnums. Parlo de cellers que no ofereixen comercialment màgnums però que s'han mostrat disposats a cedir-me'n un dels que embotellen per al seu ús personal. Els ho agraeixo profundament. En podré comprar un d'un sumoll exquisit i un altre d'un dels nostres vins blancs més extraordinaris. M'agrada col·leccionar màgnums, que són com apostes per a un futur....
Tot això i moltes altres coses —Borgonya, Bierzo, Bordeus, Sicília, Douro, Roine...— poden esdevenir-se aquest any 2018.
Que tinguem tots un bon any! I que guanyem la llibertat. Començant per les persones honorables que estan segrestades a les presons per la falsa justícia dels grans prevaricadors.
