2008 — 2018
En un dia com avui de l'any 2008 vaig estrenar aquest blog amb uns articles —si els llegíssim ara els trobaríem obsolets— sobre els vins de l'Empordà. Ja han passat deu anys, un temps gairebé infinit en el món de la comunicació digital. Ara, després de dos mesos de reflexió sense publicar cap article, he decidit que ha arribat el moment de «passar pàgina» i posar un punt final a aquest Vins de Catalunya: «Apunts d'enografia de Catalunya» on, al llarg de deu anys que no oblidaré, he publicat uns cinc-cents articles de coneixement i reconeixement —fins en podríem dir d'«exaltació»— dels vins que es fan al nostre país, amb un èmfasi especial en el territori on neixen i en les persones que els creen.
El que m'ha aportat, directa i indirectament, aquest blog, és incommensurable. A un nivell personal, el blog ha estat moltes coses: una agenda —pública!— de vins beguts i d'experiències viscudes; un exercici —difícil però delitós, llargament esperat— d'escriptura i de comunicació; un estímul a conèixer i entendre millor les qualitats i les varietats dels vins; una sensació de beure en companyia; una reflexió íntima sobre la possibilitat de contestar dues preguntes de resposta inefable: «com és que el vi ens pot arribar a emocionar tant?» i «com podem comunicar el que sentim quan bevem un d'aquests vins que ens emocionen?».
Vins de Catalunya també va néixer amb una voluntat de servei al país, perquè si ara encara hi ha tantes coses per fer, tantes coses que cal millorar, en aquell ja llunyà 2008 la situació era, si se'm permet dir-ho, escandalosa: teníem un país on naixien vins extraordinaris i uns ciutadans d'aquest país que, molt majoritàriament, encara vivien d'esquena als seus vins. Ajudar a revertir aquella situació paradoxal sempre va ser un objectiu essencial dels «apunts d'enografia», com ho va ser ajudar a bastir una manera de parlar de vins en la nostra llengua. Deu anys després, tot i ser conscient de la meva infinitesimalitat, m'agrada pensar que sí, que he contribuït d'alguna manera a aquests objectius o que, si més no, he fet tant com he pogut perquè ens hi anem acostant
Em deia una persona que m'estimo molt que és injust que ara deixi d'escriure al blog quan he gaudit durant tant de temps de la generositat i de l'amistat de tantíssimes persones: «winemakers» extraordinaris que m'han obert les portes dels seus cellers i han volgut compartir amb mi —a canvi de res, no cal dir-ho— no només els seus vins més meravellosos sinó també les seves inquietuds i els seus projectes. Tinc un gran deute amb totes aquestes persones. El coneixement que he rebut d'elles és impagable.
Així doncs, us dic adéu-siau. Els cinc-cents articles seguiran aquí, envellint mica a mica, i sé que amb molts de vosaltres —els que m'heu anat llegint— ens anirem trobant als tastos, a les vinyes i als cellers. No plego: buscaré nous camins on la meva paraula pugui ser útil.
Sempre recordaré amb enyorança els deu anys de
Vins de Catalunya
apunts d'enografia de Catalunya
