Ocells d'Alella: El Tallarol

Deia en un article anterior que alguns dels millors moments que m'ha donat aquest blog és quan persones il·lusionades i expertes m'expliquen els seus projectes enològics. Avui posaré un altre exemple d'això: El Celler de les Aus d'en Josep Maria Pujol-Busquets i el seu equip.  Com sabeu, aquest celler és una part diferenciada d'Alta Alella dedicada a l'elaboració de vins de conreu ecològic sense sulfurós —però aquesta breu definició no pot encabir tota la magnitud del projecte ni les seves implicacions.

Vaig tenir la sort que la Valérie Veilleux i l'Adela Roy van mostrar-me el Celler de les Aus i em van explicar les seves circumstàncies. L'indret impressiona i l'obra de l'Alfons Soldevila, d'una radicalitat sense fissures, no s'assembla a res que jo recordi haver vist abans. Una arquitectura molt conceptual, amb el leit-motiv de la reutilització, l'ecologia i la sostenibilitat. És una obra que «no fa bonic» perquè deliberadament fuig del preciosisme tradicional per percaçar una idea de silenci i no-impacte.

Del Merla —mataró fermentat en fusta i amb tres mesos de bóta— ja n'he parlat en algun altre article. Com que ahir vaig destapar una ampolla de Tallarol 2015, escau més que parli d'aquesta pansa blanca extraordinària... encara que l'ampolla de Merla 2015 que vam compartir la setmana passada amb uns amics no em fuig de la memòria.

El Tallarol 2015 és un vi de pansa blanca que fermenta en unes àmfores fetes a partir de sauló de la finca d'Alta Alella. Com ja he dit, no s'hi afegeixen cap mena de sulfits i, encara que no m'agrada utilitzar aquests termes, crec que hauríem de dir que és un «vi natural».  S'embotella en una ampolla d'espumós reciclada i es tapa amb un tap dels que s'anomenen «tecnològics» —que a mi no m'agraden, però que potser tenen unes virtuts incontestables—.

No cal invocar Proust per afirmar com de persistent en els anys pot ser la memòria d'alguns sabors. Mireu: quan començaven els anys seixanta del segle passat, jo passava llargues temporades a una masia d'Alella i la mare m'enviava cada tarda a omplir el càntir a la font de Santa Madrona, perquè els padrins, a l'estiu, no volien beure l'aigua de la casa, que baixava de la vinya del Petó. Recordo —i si no ho recordo, crec que ho recordo, que és pràcticament el mateix— recordo el gust que tenia aquella aigua, quan ja feia una estona que s'havia anat refrescant al càntir, al celler de la masia. No era gust de càntir ni gust de terrissa, sinó com un gust d'aigua «ablanida». Quan tasto vins criats en àmfora —i cada dia en tenim més i millors— em retorna aquell sabor llunyà —o crec que em retorna, que és pràcticament el mateix—.

Aquest xarel·lo m'ha semblat extraordinari! Només destapar l'ampolla, omplir una bona copa i acostar-la al nas ja he experimentat aquella sensació que coneixem tan bé els que estimem els bons vins: tot l'esperit es deixondeix i s'exalta i una il·lògica sensació de pau i bonhomia ens omple. Aromes incisives i pures, estrictes en la seva austera serenitat. I alguna cosa molt viva, una salabror marina, una fruita netíssima. Com ens ha agradat! I a la boca? El glop és també pur i equilibrat i sorprèn que sigui tan melós, sense oblidar aquell punt salí que diuen que tenen algun xarel·los d'Alella. He recordat amb força l'aigua de Santa Madrona, a la masia d'Alella, fa més de cinquanta anys. I el sauló, i una immensa dolçor de fruita, i la salabror, i aquell caràcter ablanit i amable....

Ens l'hem begut amb gran delit, a la fresca del vespre. I ens hem sentit una mica més feliços. Escoltàvem Guy Clark i Lyle Lovett —dèries meves—. Ara que escric això, em vénen al cap uns versos que em recorden la masia d'Alella, als anys seixanta, uns versos que quan era jovenet em feien estremir. I encara ho fan, ara:

Pels rials baixa el carro
del sol, des de carenes
de fonollars i vinyes
que jo sempre recordo.

Pujol-Busquets, Grau, Carol: tres apunts

Un dels vins sorprenents i francament bons d'aquestes darreres setmanes ha estat el Merla 2014 d'Alta Alella. No descobreixo res de nou, perquè d'aquests nous vins d'Alta Alella —del seu «Celler de les Aus»— ja se n'ha parlat força. Però jo no els he conegut fins ara que he destapat una ampolla d'aquest monestrell potent i pur, amb una forta personalitat —que a mi m'ha semblat, no sé per què, una mica «italianitzant»—. Aromes de cuir, sabors diversos de fruita lleument confitada —figues? cireres?— i fins d'arrop, que contrasten magníficament amb la fluïdesa, la frescor, la dolça puresa d'aquest vi que en Josep Maria Pujol-Busquets ha sabut fer sense sulfurós, per a delícia nostra. Com em recorda la melmelada de cirera que fa cada any la meva dona, quan n'és el temps! (Per cert: quin és el motiu de que l'embotellin en una ampolla de cava i el tapin amb un tap d'aglomerat?)

* * * *

M'agrada molt la darrera collita del Vespres d'en Josep Grau, a Marçà, però aquest apunt serà sobre L'Efecte Volador 2014 perquè fa uns dies vaig compartir-ne una ampolla amb uns amics i vam estar una bona estona ponderant-ne les qualitats i els matisos. La component principal és la sirà però, ves per on, a la conversa anava sorgint cada cop amb més intensitat la comparació amb algunes mencías bercianes. Ens va semblar com si aquest vi de Marçà aconseguís unes certes propietats «continentals», una profunditat tensa, fluida, complexa —una certa mineralitat que també he observat en algun vi de Ronda.

* * * *

Els espumosos «d'autor» del celler Carol-Vallès duen el nom Guillem Carol i formen una col·lecció de tres vins en els quals la personalitat dels amos del celler s'expressa amb una àmplia llibertat. En tenia una ampolla de cadascun d'ells, d'un dia que em vaig arribar a la masia de Can Parellada, a tocar del petit nucli del Corral del Mestre, a les ondulades planes del Pla del Penedès. Vaig anar-hi a comprar una ampolla del seu monumental Millenium i no vaig poder deixar d'afegir-hi els tres «d'autor».

Tots tres m'han fet delir. Recordo, per exemple, el llaminer rosat de pinot noir —collita 2010— que va acompanyar unes bledes boníssimes. El color, l'olor, el sabor fresc, tot parla de pinot noir, fruitat i una mica juganer, de fina bombolla i un puntet de flors a l'aroma. I, en un registre molt més seriós i elegant, el xarel·lo-chardonnay 2008 amb quatre mesos de criança en bóta (el chardonnay): aroma fresca i densa, amb fruita —com el préssec— i una vitalitat magnífica. Sobre una bona estructura, tensa i pura, hi ha una fina bombolla que acompanya una certa dolcesa de fruita madura, que no decau en cap moment. Malgrat la llarga criança, no hi ha cap excés de fruits secs ni briox. Consistent, magnífic, amb personalitat.

Diada de vins i festa

Broqueta de llagostí amb coco al curry i anacard, bombó de foie amb cacau, tripa de bacallà amb cigrons, neula farcida de xocolata negra amb taronja, steak tàrtar amb anguila fumada, maduixot macerat amb vinagre d'anxova i formatge... i l'arròs de porc i trompetes de la mort... i moltes altres delícies. I la visió del mar, més enllà de les vinyes, i el sauló i fins la gotellada breu i refrescant.

Es tracta de la diada de portes obertes d'Alta Alella i s'inaugura el centre d'enoturisme. El nombre de convidats és molt gran. El celler posa a la nostra disposició tots els seus vins i caves i algun "bonus", com una vertical de Dolç Mataró del 2001 al 2009. A cadascun dels espais del celler hi ha una oferta gastronòmica engrescadora, presentada per diversos establiments ben coneguts —Can Vinyers de Matadepera, Casa Graupera de Mataró o l'Arrosseria de l'Andreu, de Cunit, per exemple—, acompanyada pels productes d'Alta Alella més apropiats.

No podria repetir quins vins vaig tastar —no era pas un dia per prendre notes: Em vaig deixar endur per un cert atzar, sense cap intenció analítica. Recordo, per exemple, la personalitat del Laietà Iluro Rosé que vaig maridar amb una neula de xocolata i maduixa de la Casa Graupera —exquisida. Aquest cava, que té més de vint mesos de criança, està fet amb la varietat mataró i és delicadament saborós, amb una bella consistència. Recordo, també, el Opus Evolution, un gran cava de llarga criança, a base de chardonnay i pinot noir, que va acompanyar-me amb el tàrtar de tonyina de Moll Oest, del Masnou. I el monumental arròs amb trompetes de la mort el vaig menjar amb el Mirgin Rosé, un pinot noir parcialment fermentat en fusta, molt original, molt plaent.

L'ambient de festa és extraordinari. Les nuvolades del matí s'han allunyat i ara el mar es fa més present. Les vinyes, ufanoses, ens envolten. Hi ha gent d'arreu, amics d'Alta Alella, viticultors, el món de la vinya i el vi en tota la seva amplitud. Tasto el Blanc de Neu, l'Exeo, l'Xtrem PS....

El meu gran error va ser haver de marxar abans d'hora...

El món del sauló

Potser estic tastant ara el meu primer 2010, i és un vi d'Alella.

Deu fer poc menys d'uns cinquanta anys, jo corria per les vinyes de la Coma Fosca d'Alella, amb la Maria i els fills dels masovers. Jugàvem a cuit a amagar sota els ceps, mentre anàvem xarrupant un gra de cada botim. A la masia, tot era a punt per rebre la verema, i aviat veuríem les portadores que s'omplirien de raïms madurs. El padrí diria "no deixeu que aquesta canalla s'acosti al celler, que poden prendre mal" i jo miraria embadalit com el raïm queia a la premsa i com el misteri de la fermentació transformava aquells grans dolços que menjàvem amagats sota els ceps, en el vi aspre que la mare vessava sobre la llesca de pa-amb-vi-i-sucre del meu berenar.

Tot aquell món va desaparèixer: la finca mal venuda ara és una ruïna, les vinyes ja no hi són, els vins d'Alella van passar ran de la desaparició completa.

He estat molts anys sense posar els peus a Alella, per mor de no voler enfrontar-me al pas del temps, però l'altre dia vaig visitar Alta Alella, l'extraordinari celler de cultiu ecològic d'en Josep Maria Pujol-Busquets al Torrent de Vallcirera —un rial de sorra i sauló, un terreny pobre i amenaçat per les riades, obert a la marinada.

No tindré la supèrbia de voler "descobrir" els vins d'aquest celler. Ja han fet prou mèrits per ser ben coneguts de tothom i la seva trajectòria és prou llarga. Jo mateix, en aquest bloc eixelebrat, he cantat les excel·lències del seu Dolç Mataró, un vi de virtuts sòlides i indiscutibles, que està trobant addictes arreu del món.

El vi que tinc ara a la meva copa és el Pansa Blanca 2010: Viu, llaminer, encisador i amable, amb una qualitat innegable. Mentre bec aquest vi tan net i alegre penso que, donat que hi ha vins així, mai no hauríem d'acceptar de beure vins mediocres. No és pas un vi de grans cogitacions, ni de virtuts recòndites: és lluminós i assequible i convida a viure bé. En un altre ordre de coses, m'encanta que, per aquest vi, hagin escollit el tap de rosca. Hi ha mercats que ho exigeixen i jo mateix crec que, en vins de consum immediat com és aquest, és l'opció més encertada.

La Marta em mostra els diversos racons del celler i em parla dels projectes i les inquietuds d'en Josep Maria. Hi ha un centre de recepció de visitants en construcció i la gamma de caves —sempre amb la data de degollat present a l'etiqueta— és plena de propostes atípiques. Caves amb mataró o pinot noir, i fins i tot un cava sense gens de sulfurós; el famós Orbus, un dels nostres grans syrah; el Lanius i el nou Exeo, amb pansa blanca, chardonnay i viognier; i també els dos Xtrem, un 100% syrah i l'altre 100% petit syrah... Tant i tant per triar i anar tastant, mentre, a l'altra banda dels finestrals, els ceps semblen adormits però ja es preparen per a la gran renaixença de la primavera.

Enmig d'aquest embarras du choix, la Marta em suggereix que tasti el seu Blanc de Neu, un blanc dolç fet pel mètode de l'Eiswein. Com li agraeixo! Quines notes de mel al nas, i quina exactitud de dolçor, textura i acidesa a la boca! L'ampolla que tinc, ara mateix, desada al celler, espera el moment de ser compartida amb alguns amics que sàpiguen apreciar aquests delicats plaers.

Marxo d'Alella com si hagués trencat un cert malefici.

Mataró, Macabeu, Morenillo i altres delícies

Fresc i diferent: El Templari 2007

Quin color més bonic que té aquest "vi vermell" de Bàrbara Forés! Un nas llaminer que incita al tast i una frescor força equilibrada configuren un vi atractiu i diferent que, sense ser, de cap de les maneres, ni prim ni magre, és més fluid i més "lineal" del que és habitual en els negres del nostre país. Si jo fos francès i aquest vi fos de la Côte-Rotie (de fet, m'hi ha fet pensar), potser parlaria d'un vi coup-de-coeur!

Ens expliquen a la seva pàgina web que les vinyes de morenillo són a l'Obaga de la Teuleria, i suposo que potser deuen ser les que es veuen a tocar de la carretera de Gandesa al Pinell de Brai, a l'entorn del mas d'en Tomasset.

És un privilegi poder tastar un vi fet amb raïms d'una varietat que ja es donava pràcticament per perduda, com és la morenillo, i que, a més, aquest vi estigui tan deliciosament ben acabat que pugui harmonitzar modernitat i complexitat amb una lloable recuperació del nostre patrimoni bio-cultural.

Dolç no vol dir fat: Dolç Mataró 2007

Mourvèdre, Monastrell o Mataró són els noms que rep una varietat estesa per tot el món que s'origina, sembla ser, al nostre Maresme, quan els Fenicis hi comencen el cultiu de la vinya. A partir d'aquesta varietat, Alta Alella ens ofereix una petita obra d'art, imprescindible, un vi dolç excepcional, que combina meravellosament les sensacions de xarop amb unes sòlides qualitats vinoses. Al nas hi ha de tot: fruita madura, vernís, mel, caramel, fins unes lleus notes com pansides i decadents, elegants. A la boca hi trobem la potència i la persistència del xarop, però amb una trajectòria prou rectilínia, que acaba amb unes notes amargoses de gran qualitat, a anys llum de cap indici apegalós o fat. Una gran proposta dolça.

Per a aquest vi dolç, s'espera a que el raïm estigui sobremadurat i, després d'un llarguíssim procés de maceració, es fa una breu criança en bóta de roure francès.

No digueu que no us agraden els vins dolços si no heu tastat aquest vi d'Alella.

Dens i viu: Cérvoles blanc 2005

Aquest vi ---que combina el Macabeu i el Chardonnay a parts relativament iguals--- és un dels blancs que té un lloc al meu petit celler, perquè m'agrada beure'l quan ja ha madurat un cert temps a l'ampolla. Ara, per exemple, aquest 2005 estava en la plenitud de la seva expressió, dens i potent, però encara molt viu i pur, amb prou nervi. És un vi, tanmateix, que ha estat criat en fusta, i la fusta hi és present, però el resultat és tan net ---amb aquell just puntet de greix i vainilla--- que no en farem escarafalls.