El Tast amb Ritme d'enguany

Cada any, per la Festa Major, a Sant Cugat del Vallès s'organitza un tast de vins.

Dit així, podria ser un tast de tants, un fenòmen estiuenc i intrascendent. No ho és pas. Deixeu-me que ho expliqui millor.

El tast ---se'n diu "Tast de Vins amb Ritme"--- té lloc al claustre del monestir. Això vol dir que sóm en un recinte limitat per al qual hi ha un nombre també limitat d'entrades. Un recinte, no cal dir-ho, magnífic i emblemàtic. El "ritme" el posa un grup de músics de jazz (Twenty Flight Rock) que acompanya el tast, sense interferir-hi. Afegiu-hi que l'entrada es restringeix a les persones adultes i que la copa que es proporciona és de mida adient i d'excel·lent qualitat (una sorpresa agradable i inesperada!). Tenim, doncs, allò que abans s'en deia "un marc incomparable" i un ambient idoni, sense empentes, propici a la conversa i enològicament acurat.

En poques ocasions he trobat un equilibri tan encertat entre l'ambient festiu que pertoca en una celebració ciutadana com la Festa Major d'un municipi i l'ambient prou serè que cal per tastar vins i poder-ne parlar amb els seus autors.

Però l'ambient no ho és tot. Si els vins fallen, ja hi podeu anar posant jazz i pedres mil·lenàries, que tot acabarà grinyolant.

Arribem, doncs, a "la mare dels ous" d'aquest tast: L'organització del Tast amb Ritme és responsabilitat, cada any (en fa onze), de Vins Noé i ells són la garantia que l'elecció dels cellers ---aquest any n'hi havia nou--- estigui governada per criteris enològics molt encertats. Els vull felicitar, doncs, per la qualitat que s'observa en totes els aspectes d'aquest tast.

No repassaré els nou cellers ni cadascun dels seus vins. Tampoc no els vaig tastar tots. Permeteu-me, només, alguns apunts fets a ma alçada sobre els vins que més em van plaure.

Del Celler Dosterras, de Marçà, em va agradar molt un blanc de garnatxa blanca, fresc i aromàtic, que no coneixia. Del seu negre de garnatxa ja n'he parlat en algun altre article d'aquest blog. Vaig poder conèixer també el Llavors 2008, de La Vinyeta, de Mollet de Perelada, que segueix en la bona línia marcada per les collites anteriors, molt net en el pas de boca, ben acabat i plaent.

El celler Ca N'Estruc, d'Esparreguera, ens presentava la seva darrera novetat: L'Equilibrista blanc, un 100% xarel·lo amb sis mesos de criança en bóta de 300 litres. Seriós, compacte, de gran volum i pes, llarg i precís, extraodinari.

També hi era el nou celler Castell d'Encús, de Talarn, sobre el que vaig escriure un llarg article en aquest blog. El seu Taleia (sauvignon blanc i sémillon) és una delícia. El nas és molt bonic i a la boca és fresc i exacte, per a gaudir-ne glop a glop. Com a novetat, vaig conèixer i tastar la primera collita del seu syrah que s'anomena Thalarn. Extraordinàriament aromàtic i en un estil més fresc i lineal que els syrahs tradicionals del nostre país, ens mostra un camí interessant i novedós al que caldrà estar atents.

Una gran copa de L'Equilibrista

Una gran copa i una copa realment gran.

Amb una ampolla del nou vi de Ca n'Estruc, "L'Equilibrista", he estrenat unes copes de la sèrie "Enoteca" de la casa Zwiesel. Per ser més exacte, de la marca Zwiesel-1872 que, juntament amb Schott-Zwiesel i Jenaer Glas, forma l'empresa Zwiesel Kristallglas AG, que s'especialitza en el cristall fet a ma, de la màxima qualitat.

Com es pot veure a la fotografia adjunta, la copa Enoteca Bordeaux Premier Cru és francament gran: Té una cabuda superior a un litre i exigeix, evidentment, vins que "donin la talla". El que no es pot apreciar a la fotografia, el que només podreu sentir si teniu alguna copa d'aquestes a les vostres mans, és la qualitat extraordinària del cristall de què estan fetes i la seva finor inversemblant que aconsegueix transmetre, a un mateix temps, sensacions contradictòries d'infinita delicadesa i duríssima solidesa.

Reconec que ---com tants altres aficionats al vi--- tinc una certa dosi d'exaltació per les bones copes de cristall i reconec que, en la recerca d'aquella copa idònia per a cada vi i per a cada ocasió, n'he adquirit més de les que, en bona lògica, serien justificables. El cas és que no en tinc cap altres que es puguin comparar a les d'aquesta sèrie de Zwiesel-1872.

Com he dit, el vi escollit per a l'estrena d'aquesta copa ha estat el vi novetat del celler Ca n'Estruc, d'Esparreguera. Recordo molt bé que, a la dècada dels 80, aquest celler --situat en un indret que conec força bé perquè, de petit, hi havia passat llargues temporades--- ens va sorprendre amb un vi blanc notable, diferent. Després, durant uns anys, en vaig perdre el rastre i, més recentment, aquest celler ens ha aportat una sèrie de vins molt recomanables que es diuen Idoia i que he seguit, més o menys, en totes les seves collites. Són vins molt ben fets, a un preu molt per sota del que, per la seva qualitat, podríem esperar. Sorprèn que uns vins d'aquestes característiques no siguin prou ben coneguts.

Es veu, doncs, que, arribats a aquest punt, a Ca n'Estruc decideixen donar una altre turn of the screw i acaben de treure al mercat un vi que, potser, encara pot situar aquest celler a un nivell més alt. El vi es diu L'Equilibrista 2007 i du una etiqueta francament atractiva. És un syrah-carinyena-garnatxa de color fosquíssim, com de tinta. El nas és més aviat clos, però a la boca desplega una amplada considerable i aporta sensacions de força jove i madura. Molt bona definició que es va expressant lentament a la boca. S'acosta a aquells vins "a la moda" que entapissen la boca però, afortunadament, té una contenció acurada i no és gens feixuc.Com a darrer comentari, diguem que, segons la toponímia oficial, el nom correcte de la masia Ca n'Estruc és Ca n'Astruc de la Riera. Observem que estruc no vol dir res, mentre que astruc significa "que té sort", de la mateixa manera que malastruc ---paraula molt més habitual que no pas astruc--- significa, com és ben sabut, "que no té sort". D'altra banda, no s'ha de confondre aquest Ca n'Astruc de la Riera amb l'altre Ca n'Astruc que hi ha a Esparreguera, el que hi ha al damunt del Cairat.