Que no se'n perdi la mena!

Si desapareixessin totes les vinyes d'Alemanya que no fossin de Riesling, seria una catàstrofe. El mateix que passaria a Catalunya si desapareixessin totes llevat —diguem— de la garnatxa.

El que vull dir és que no podem reduir-ho tot a la mitja dotzena de varietats que, en cada moment històric, hem decidit que són les «varietats nobles» perquè donen els «millors» vins —sempre en uns paradigmes que, ens agradi o no, van canviant en el temps—. La diversitat ampel·logràfica és un valor per ella mateixa i encara que hi hagi un consens que algunes varietats —el Riesling o la garnatxa, en els exemples anteriors— són «superiors», amb cada varietat «menor» que es perd, tot un univers d'aromes i sabors, de virtuts, textures i matisos, desapareix per sempre.

Les menystingudes «varietats menors»! Fa prop de trenta anys, jo vaig estar vivint una temporada a Alemanya i vaig enamorar-me dels seus vins. Voleu saber quines ampolles comprava, cada dia quan tornava a casa, al vespre? No eren ampolles de Riesling, ni eren vins Auslese. Ho recordo perfectament: eren uns vins absolutament deliciosos fets amb... Silvaner, Müller-Thurgau, Scheurebe, Kerner... Varietats menors, però que, si no existissin, el nostre univers enogràfic seria molt més pobre.

Penso en aquestes coses —i rememoro totes aquelles ampolles de blancs alemanys— perquè tinc a la meva copa un vi fet amb una varietat pràcticament desapareguda que s'anomena «vinyater». Si heu llegit l'article anterior d'aquest blog, recordareu que en Martí Just, el viticultor de Navàs, té una vinya on hi ha alguns ceps de vinyater —allà en diuen pansera— i va regalar-me una ampolla de la collita 2013 d'un vi monovarietal de pansera que va sortir d'aquella vinya. Diria que mai no havia begut un vi cent per cent vinyater (crec que a Partida Creus en fa un, i potser el vaig tastar fa uns anys, però no n'he trobat cap apunt a la meva agenda).

Aquest pansera 2013 m'ha fet pensar en els vins alemanys no-Riesling, d'una banda perquè es tracta d'una varietat «no-noble» —jo tampoc no ho sóc— i d'una altra banda perquè algunes característiques aromàtiques i, en general, organolèptiques, d'aquest vi de vinyater m'hi han fet pensar (però no em poseu en el compromís de respondre la pregunta si sembla més un  Silvaner o un Kerner, que ja fa molts anys que no freqüento aquells vins que tant em van marcar a finals dels vuitanta!).

El vi és d'un groc clar, net d'aromes, fruitat i original. En un cert moment —realitat o suggestió— em sembla trobar-hi una clara i inequívoca sentor de farigola. A la boca és una delícia, amb un glop ampli i fluid, amable i amorosit —diferent—. L'acidesa és moderada —oh quin gran pecat!! (és ironia)— però el vi no és ni pla ni fat. L'aroma, ja ho he dit, em transporta —si oblido la farigola— a aquells Silvaner, Scheurebe...

Que no es perdi la mena d'aquestes varietats!

Matí a la vinya del Tremp, a Navàs

Creieu que encara queda vinya a l'entorn de Navàs? Sí, parlo de Navàs, a l'«eix del Llobregat», entre Balsareny i Puig-reig, al límit entre la part nord del Pla de Bages i la part sur del Berguedà. Quan la fil·loxera havia devastat les vinyes de França i encara no les de Catalunya, tot el Bages era una vinya darrere l'altra i sortia vi de cada raconada on hi cabia algun cep. Després es van anar perdent i a Navàs, per exemple, ja només quedaven, ara fa poc, quatre ceps escadussers, quatre vinyes esparses, com si la vinya hagués de desaparèixer completament ben aviat.

Quan el dany semblava irreversible, uns al·lucinats tossuts comencen a treballar, no només per recuperar les velles parcel·les de vinya que encara hi havia a Navàs, sinó per aconseguir extreure'n vins amb qualitat i personalitat. Un d'aquests al·lucinats és en Martí Just, de Cal Músic del Mujal.

En Martí em cita a les sis del matí a la «vinya del Tremp», a les Costes de Vilafresca, a uns cent cinquanta metres sobre la llera del Llobregat a Navàs. Diu que és la millor hora, i deu tenir raó, però jo li demano una mica de flexibilitat i finalment ens trobem a una hora menys dura per als que, malauradament, no podem seguir com cal els ritmes de la natura.

Em trobo amb una vinya molt especial. Fa una mena d'amfiteatre encarat a xaloc. El terreny és molt pobre, amb una capa prima d'argila sobre una base de gres. Els ceps es van plantar fa vuitanta anys i donen produccions baixíssimes. Hi ha, ben barrejats, malvasia, sumoll i una varietat que allà en diuen «pansera» que un estudi de l'INCAVI (vegeu «Les varietats minoritàries a Catalunya», Lluís Giralt, Montblanc 2012) va identificar com a «vinyater». Hi ha feixes i costers, i també zones esclarissades. Hi ha grans roques escampades que es deuen haver anat desprenent d'una petita cinglera de la banda de Sant Genís. En aquesta hora del matí, la sentor de la farigola és espectacular. La calitja —que arribarà més tard— encara no ens oculta l'estimada silueta de Montserrat.

Ja fa uns anys que en Martí treballa aquesta vinya i experimenta amb vinificacions diverses. Crec que amb la collita d'enguany farà el seu primer vi distribuït comercialment. De moment, només els que hem estat afortunats de ser convidats a tastar alguns vins d'aquesta vinya podem donar fe de la seva potencialitat. Per exemple, el sumoll. Els pocs ceps de sumoll —vellíssims— que hi ha escampats en aquesta vinya donen un vi amb una estranya força. Ja n'aniré parlant a mida que vagi destapant algunes ampolles que tinc ara al celler. En tot cas, vull fer esment d'un sumoll excepcionalment corpulent i complex que en Martí va fermentar en un dipòsit excavat a una roca de gres que hi ha al bell mig de la vinya. De dipòsits com aquest, però antics, se'n poden trobar a les vinyes d'aquests paratges (i també a la vall d'Hortons, i a Encús...).

I també hauré de parlar de la malvasia que —vés a saber com— hi ha en aquesta vinya tan vella que toca al Berguedà. I d'aquesta enigmàtica pansera o vinyater, que mai no he tastat i no sé pas quines virtuts pot contenir.

En Martí no es troba sol en l'empresa de recuperar la vinya i el vi a Navàs. A tocar de la vinya del Tremp hi ha les vinyes del projecte Vinyas d'Empremta (sic), del que hauré de parlar en el seu moment. I encara, hi ha algun altre viticultor anònim, com l'autor d'un sumoll molt agradable que es diu Vinya Crescenci 2015 i m'està acompanyant —amb la seva fresca i saborosa simplicitat— mentre escric aquestes ratlles, al vespre, a la terrassa, a l'hora que la feixuga calor d'aquest juliol ja ha minvat una mica.