Quan el vi negre no té fusta

La major part del vi negre que bec ha estat criat en roure i quan tasto un vi jove la probabilitat que en surti decebut és força alta. Pot tractar-se d'un defecte meu o potser té alguna explicació objectiva relacionada amb el fet que, en aquest país, el millor vi va a parar, indefectiblement, a la criança. De tota manera, ara i adés trobo un negre jove que em satisfà i em sorprèn i m'agrada parlar-ne i recomanar-lo.

Un negre jove hauria de ser, d'entrada, saborós i fàcil de beure, hauria de tenir un munt de fruita i, sense exigir-li la complexitat de la criança i la reducció, hauria de tenir una certa personalitat i un nas fi i engrescador. Avui parlaré de dos vins que s'acosten a aquest ideal i m'han reconciliat amb els vins joves.

El primer és un Montsant. Es diu L'Heravi 2006, del celler Vinyes d'en Gabriel de Darmós. Si a algun vi li escau el nom de "vi de garatge", és aquest, perquè el "celler" és realment una nau minúscula, ben bé un garatge que hi ha a l'entrada del poble i que em va sorprendre molt quan el vaig visitar. Gens ni mica de "glamour" i uns mitjans correctes, però elementals, encabits en un espai mínim, és el que trobarem en aquest simpàtic celler, si en fem la visita. Produeixen, en petites quantitats, aquest vi jove i també un criança, que no està gens malament. La base de tot plegat, evidentment, està en una matèria prima excel·lent i en unes vinyes molt ben treballades.

L'Heravi 2006 és de color roig viu, molt atractiu. El nas és franc i llaminer, amb un punt d'espècies. Fins i tot hi ha una certa complexitat. És un vi fresc, agradable, prou rodó. Molta fruita i molt bona. Fet amb Garnatxa, Syrah i Carinyena. Una qualitat sorprenent en un vi que cal tenir en compte.


L'altre vi jove que recomanaria prové d'una finca entre Balaguer i Agramunt, a la DO Costers del Segre. Es tracta del Flor del Sió 2007, un monovarietal d'Ull de Llebre, de vinyes joves, del celler Costers del Sió que és propietat, per cert, del fill de l'alcalde Porcioles... Deixant de banda les anècdotes, no deixa de ser curiós comparar la immensa finca agrícola i ramadera on neix aquest vi amb les modestes instal·lacions del celler anterior. En qualsevol cas, el Flor del Sió és un negre de maceració carbònica que res té a veure amb alguns altres tristos exemples de maceració carbònica que han aparegut i desaparegut als mercats d'aquest país. Ben al contrari! Es tracta d'un vi extraordinàriament saborós i fresc, un autèntic plaer de fruita madura que omple la boca, un vi satisfactori i no pas simple, llaminer i una mica sorprenent. Un encert!