Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gratavinum. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gratavinum. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 de maig del 2016

Entre les Manyetes i les Guinarderes: Gratavinum

Parés Baltà és el celler que m'enduria a una illa deserta. Els principis en què es fonamenta la seva viticultura i la seva enologia són d'una solidesa extraordinària i cada ampolla que vaig destapant —un Calcari, un Ginesta, un Àbsis, un Blanca Cusiné,... qualsevol del seu catàleg— em diu coses que tenen a veure amb la terra i amb l'esperit. Però jo no sabia —no sabia prou bé— fins a quina alçària podia elevar-se aquesta manera de fer les coses quan entrava en conjunció amb el més màgic dels nostres terrers —el Priorat—.

En Jordi Fernández és el responsable de Gratavinum, que és el celler de Parés Baltà al Priorat. Company de generació i de promoció d'en Joan Fabra, comparteix amb ell i amb alguns altres enòlegs que conec, la fecunda humilitat de qui sap que ha de viure al servei de la terra, de les vinyes i de tota la vida que hi ha en elles. Són torsimanys que lluiten per entendre l'antic llenguatge de cada cep, cada herba, cada ésser viu que forma part de l'ecosistema de la vinya.



Ens trobem entre les Manyetes i les Guinarderes, en una vinya vella de carinyena. Fa un aire fresquet i el dia és completament lluminós. Al nostre voltant, ceps que omplen les ampolles de més anomenada d'aquest epicentre tel·lúric que és Gratallops. No sé quant de temps fa que estic escoltant, mirant de dissimular el meu embadaliment, els detalls de la viticultura d'aquest celler modest i (equivocadament) mal conegut. Les vinyes de Gratavinum —llicorella grisa, llicorella roja, majoritàriament joves, conreades amb un estricte respecte ecològic— formen una llenca que va tocant partides de culte—Erasmus, Manyetes, Barbier, Palacios,...—. En Jordi em parla de la gestió acurada de la coberta vegetal del sòl, de l'absència de reg —cabdal si es vol que els ceps enfonsin les seves arrels ben endins— de l'equilibri, de la vida que conté el sòl i que cal respectar.

La vinificació comença amb el refredament de la verema, segueix amb una maceració pre-fermentativa en fred i acaba amb la fermentació espontània sense llevats externs. Pel que fa a la criança, el celler està en un moment de transformació molt profunda basada en el pas de la fusta a la terrissa. Per això mateix, poder tastar 2010 i 2015 —abans i després de la terrissa— va ser una experiència immensament enriquidora.

El Silvestris 2015 és una carinyena de vinyes joves, sense sulfurós afegit, que ara està en un dipòsit d'inox a punt de passar a l'ampolla. No cal dir com d'acurada ha de ser la feina al celler per aconseguir aquest vi tan viu, tan fresc i net, amb tota la força i el caràcter d'uns ceps que semblen més madurs del que indica la seva edat. És un vi deliciós, del que se'n fan petites quantitats que desapareixen de les mans en un tres i no res. 

El Coster 2015 —el més gran dels vins de Gratavinum— es troba a dues àmfores de 320 l, de qualitats especials. És carinyena d'un d'aquells gloriosos costers ancestrals que hi ha a Bellmunt. La seva qualitat esborrona. La criança en aquestes àmfores de porositat justa li ha aportat una fonda complexitat i, al mateix temps, un caràcter setinat gairebé incomprensible en la seva perfecció. (Res a veure amb algunes malaurades criances en àmfora que «aplanen» els vins i els contaminen amb sensacions de terra d'escudelles...)


El GV 2015 reposa en bótes de 400 i serà un priorat magnífic, clàssic però també molt pur, seguint la línia d'aquest celler. La criança en bóta el fa més entenedor per als nostres paladars que hem educat en el roure —i que ara potser haurem de re-educar, una activitat que, amb vins com aquests, no serà cap sacrifici—.

Finalment, el vi més «bàsic» del celler du el curiós nom de 2πr i ara la collita 2015 reposa en quatre àmfores. És una garnatxa exuberant de fruita magnífica, amorosida i saborosa. No és cap «petit vi», sinó un autèntic priorat de ple dret, amb tot el caràcter.


Quan tastem els 2010 cal recordar que encara es feien tots en fusta. Ara estan en un estadi de perfecta maduresa, en el sentit de la completa integració de tots els seus elements. El  2πr 2010 em deixa parat i no em caldria gaire més per a ser feliç. Però el GV 2010 va molt més enllà. És emocionant en la seva setinada complexitat. I encara podem entrar en un altre cercle del paradís amb el Coster 2010, un vi que pot fer saltar les llàgrimes als que estem subjugats per la vella carinyena dels rostos costers d'aquesta banda del planeta Terra. 


Encara tenim el Dolç d'en Piqué, un vi de verema sobremadurada, atípic i singular, que suggereix maridatges d'hedonisme desfermat. I encara l'oli, elaborat al mateix celler, potser un cas únic a tot el Priorat. 

Em faig creus del que tenim a l'enografia del nostre petit país. Hi ha moments que penso que potser no en som dignes.

divendres, 8 de maig del 2015

Postals de Falset 2015

Després d'unes hores al que es coneix com el Tast de Professionals 2015 al Castell del Vi de Falset, el que em ve més de gust no és pas escriure llargues disquisicions ni interminables notes de tast, sinó enviar unes quantes postals com aquestes:

Em va encantar aquest Vespres 2014, fet amb un 90% de garnatxa i un 10% de carinyena i criat lleugerament en un tonell de dos mil litres. El fa en Josep Grau a Marçà i jo encara no el coneixia. Elegant, fresc i subtil, d'aparença —només aparença— simple. Una de les bones sorpreses de la diada.
La vella garnatxa peluda d'on surten les poques ampolles que hi haurà de Teixar 2013 deu seu com una cosa sobrenatural, perquè les delicadeses a què dóna lloc són tant sublims que, mentre el tenia a la boca, pensava si era el millor vi de tota la mostra. Fa temps que els vins de Vinyes Domènech m'emocionen a cada tast.
El que serà el Porrera 2013 de Vall Llach ja està a punt de passar a l'ampolla. L'esperit d'aquesta casa tan honorable hi és en tota la seva plenitud: dolçor embriagadora i maduresa completa. Quin vins més grans!
Els vins de Ferrer-Bobet tenen una elegància i una autenticitat que em fan delir. Aquesta vegada m'ha agradat conèixer el primer vi que fan amb les vinyes joves pròpies. Es diu, simplement, Ferrer Bobet 2013 i hi domina la carinyena. Fresc, equilibrat, deliciós.
Quin preferiu? El Manyetes 2013, intens i complex, o el Mogador 2013, dens, clàssic i càlid? Jo cada vegada em decanto més cap al Manyetes. Potser perquè és 100% carinyena? o perquè, en aquest moment tan prematur, s'ofereix millor al tast que no pas el Mogador?
Una altra gran i inesperada sorpresa. Una petita producció experimental del celler Gratavinum: Àmfora 2013, amb un 85% de carinyena i un 15% de garnatxa, criat en àmfora de terrissa. Perfum deliciós, sensacions fluides i fruitades. Un petit —o gran!— miracle!
La carinyena del Clònic 2013 de Cedó-Anguera és magnífica! Clàssica, balsàmica, deliciosa. Per algun motiu, fins ara m'havia passat desapercebuda.
Martinet! Els dubtes que em van generar els vins de l'any passat, s'han repetit aquest any. Els Escurçons 2013 em fa dubtar entre l'èxtasi i la perplexitat. El Camí Pesseroles 2013 feia de molt mal beure: es trobava en un estadi que exigeix repòs. El Clos Martinet 2013: aromes encisadores, clàssic i poderós, de llarga vida.

diumenge, 20 de desembre del 2009

Parés Baltà

Vaig visitar Parés Baltà, a Pacs del Penedès, perquè havia sentit a parlar d'un negre notable anomenat Absis. Vaig passar una bona estona al celler i hi vaig aprendre com a mínim dues coses: que Parés Baltà és un nom a tenir molt en compte i que Parés Baltà és força més que l'Absis.

Aquest vi d'etiqueta minimalista que du el nom d'Absis és un vi del qual se n'ha parlat poc, com si es tractés d'un vi "secret", a l'abast de només un petit cercle de seguidors. No sé quina quantitat d'ampolles se'n deuen elaborar cada any, però el propi celler el defineix com a "micro-cuvée". El cas és que l'acollidor celler de Parés Baltà és a tocar de casa i aconseguir una ampolla d'Absis 2003 va ser tan senzill i agradable com fer un truc al celler, quedar per fer-los una visita i conduir fins les boniques vinyes de Pacs.

Ahir al vespre, enfront d'una vedella rostida ben amanida amb ceps saborosos, amb l'ampolla d'Absis 2003 a la temperatura justa, que anava agafant una mica d'aire, i amb el bon record de l'estada al celler, la meva dona i jo ens vam disposar a esbrinar les virtuts d'aquest vi prodigiós.

La impressió que em va causar l'Absis 2003 va ser molt gran. Quin vi més formidable! Opulent com els millors merlots que conec, extraordinàriament voluminós, sense ser sobrecarregat. Greixós, vellutat, amb molta fruita confitada i notes balsàmiques i amb tota aquesta matèria ben endreçada i persistent. Voldria poder comparar aquest 2003 ---any, no cal dir-ho, molt atípic--- amb altres collites més fresques, per fer-me una millor idea d'aquest vi que, a partir d'ara, serà a la meva llista de vins a vigilar. M'agrada, també, la seva singularitat, perquè, ara per ara, no sabria posar-lo de bracet amb cap altra etiqueta del nostre país. Molt recomanable!

D'aquest mateix celler, crec que mereixen esment  els seus dos xarel·los. Ja he comentat en alguna altra banda d'aquest mateix blog amb quin plaer segueixo els magnífics xarel·los que s'estan fent al Penedès, i després de tastar els de Parés Baltà m'he de reafirmar en l'esperança que el xarel·lo arribarà a marcar un punt d'inflexió en els vins tranquils d'aquesta comarca. El Calcari 2008 és un xarel·lo pur i mineral, saborós i aromàtic, fresc sense ser simple, boníssim. El Electio 2007, xarel·lo de la finca Can Miret, fermentat en bóta, és d'una elegància i una definició molt grans i ens mostra un camí a seguir.

Parés Baltà té també un celler al Priorat, el celler Gratavinum de Gratallops. A rel d'aquesta visita meva al celler de Pacs, vaig poder tastar el seu 2PiR, un vi amb un curiós nom de caire matemàtic que sempre m'havia cridat l'atenció i encara no havia tastat. És un Priorat francament bo, ben equilibrat i amb un bon pas de boca, aromàtic i amb caràcter. Una peça més del singular mosaic vinícola del Priorat.