El vi de la Mola de Colldejou

La Torre de Fontaubella es troba a trenta kilòmetres de Reus. Així ho proclama una monjoia antiga que hi ha a l'entrada del poble, venint de Pradell de la Teixeta. La Torre és un municipi petit, en superfície i en habitants. L'indret dóna una sensació de vall closa, d'espai recollit, on la presència de la Mola de Colldejou es fa notar amb força. Hi ha una sensació de pau i de silenci que em fa evocar el Priorat de primers dels anys setanta, quan m'hi vaig acostar per primera vegada, amb el parsimoniós tren que anava fins a Móra.

La monjoia que dic es troba arran d'una vinya petita, d'exactament una hectàrea, de garnatxa jove. A la Torre pràcticament no hi ha cap més vinya, si exceptuem una petita vinya vella que hi a al peu de la Mola, entre la canal Fosca i la canal del Mig. Fa molts anys, el municipi tenia una gran quantitat de petites destil·leries que utilitzaven el ferrocarril per exportar el seu producte. Ara ja no s'hi fa vi, però la vinya de garnatxa de la monjoia sí que dóna lloc a un vi força interessant que no havia tastat mai i que ha estat el motiu que m'ha dut fins aquest lloc allunyat de les diverses «rutes del vi», en un dia immensament lluminós de primers de juny.

Em reben en Josep i l'Olga, a Ca la Mònica i, amb una copa d'Orígens 2011 al davant, comencem a parlar de la seva vinya i el seu vi. Jo anava sobre segur, perquè en Nani —que no se li escapa res i té un nas molt fi— ja havia parlat d'aquest vi en el seu bloc Viníssim. El nom oficial del celler és Mont Prior i a les etiquetes hi ha un bonic drac modernista. La primera collita va ser la de l'any 2009 i la vinificació es fa al celler Ronadelles, de Cornudella, sota la direcció enològica de l'eixerida Eva Prim —de qui ja vaig parlar, fa molt de temps, en un article en aquest blog (que, ves per on, és el segon article més «clicat» de tota la història del blog). En surten unes mil cinc-centes ampolles de vi, fet amb la garnatxa jove de la Torre i un quinze per cent de carinyena del celler Ronadelles, criat en bótes de tercer o quart vi. Vam estar tastant el 2011 perquè el 2010 —que és el preferit d'en Josep— ja està exhaurit. Es veu que la vall de la Torre, a uns quatre-cents metres d'alçada té, per influència de la Mola, un clima més fresc que, per exemple, el de Falset, i això es nota en el vi d'aquesta petita vinya.

Explicat així, sembla un projecte «d'aficionats». Quan tastes el vi te n'adones que la cosa va força de veres.
 

Avui, a casa, he obert una ampolla d'Orígens de Mont Prior 2011 i he pogut confirmar que, l'altre dia, el vi em va agradar per alguna cosa més que per l'influx de l'entorn de la vall de la Torre de Fontaubella que, tanmateix, predisposava al gaudi. Aquest 2011 té força cos i un volum que s'eixampla a la boca i et dóna onades i onades de sabor. Hi ha un bon equilibri i una trajectòria una mica cremosa, ben agradable. Líquid fluid carregat de sabor de fruita madura i delicadament complexa. És un vi amb una presència important que s'allarga molt i molt i deixa a la boca un excel·lent record. Bellament arrodonit. Aromàticament l'he trobat una mica més discret.

Si aneu a la Torre de Fontaubella —a caminar per la Mola de Colldejou o pel barranc dels Estrets o simplement a gaudir d'aquesta raconada privilegiada—mireu d'aconseguir alguna ampolla d'aquest vi: Crec que us vindrà de gust.

Tres cellers de Cornudella

Els camins del Montsant, els seus graus feréstecs i tants i tants racons màgics que s'hi amaguen, conviden a visitar sovint la vila de Cornudella. Fins i tot, o potser preferentment, a l'hivern, en un dia clar i fresc, d'aquells en que les obagues, al matí, estan lleugerament gebrades. Si, a més de gaudir de l'excursionisme, ens agrada conèixer cellers interessants i tastar vins singulars i amb personalitat pròpia, la visita a aquestes contrades no ens defraudarà.

De cellers, a Cornudella del Montsant, n'hi ha un bon nombre i els vins que s'hi fan mereixen ser coneguts. La darrera vegada que m'hi vaig acostar vaig visitar quatre cellers i vaig deixar per a una propera ocasió quatre o cinc cellers més que hi ha.

Mas Perinet és un celler impressionant. Potser hauríem de dir que són dos cellers perquè, de fet, hi ha dos Mas Perinet, el que està envoltat per les vinyes de la DO Priorat i el que està enmig de les vinyes DO Montsant. Els dos conjunts de vinyes estan separats per una carena i, com ha de ser, cada un dels dos cellers treballa independentment els vins de la DO corresponent. L'edifici que en podríem dir "noble" és el de la DO Priorat, amb una arquitectura amb reminiscències gaudinianes, força discutible. En qualsevol cas, les instal·lacions impressionen per la seva solemnitat. L'"altre" Mas Perinet és com una mena d'alter ego del primer: secret, modest, vulgar, rural, autèntic. Els vins d'aquest celler, els Priorat i els Montsant, mereixen un comentari més acurat del que puc fer ara mateix, perquè només he tastat alguna ampolla escadussera. De l'última ampolla de Perinet que he tastat en recordo, més que res, les circumstàncies: va ser un vespre al sud de Xile, a casa d'uns amics xilens devots d'en Serrat. El vi del Priorat, l'ocasió, la companyia i la música d'en Serrat que anava sonant insistentment van integrar-se perfectament en una bella experiència.
A l'altre extrem de l'espectre hi trobem el Celler Cooperatiu, el de tota la vida, el solemne edifici modernista on a la primeria dels vuitanta anàvem a comprar un vi elemental i rústic. Des d'aquella època hi hem retornat moltes vegades i hem pogut anar veient com el vi s'afinava i anava a millor amb cada nova collita. Ara mateix, tant el jove Les Troies com el Castell de Siurana (que té dues versions, una amb una criança curta i l'altra amb una criança d'un any en roure nou) són vins excel·lents a un preu molt atractiu. És cert que, al recinte del celler, hi podreu veure, potser, unes evidents caixes amb encenalls de roure però... tant se val!

El Celler Ronadelles no el trobareu si no sabeu on és, perquè res no l'anuncia. Heu d'anar al Restaurant La Plana on potser us servirà el dinar la pròpia enòloga del celler, una noia jove amb experiència al Mas Ígneus que dirigeix aquest celler gens conspicu amb una energia considerable i uns tocs de màrqueting interessants. Per exemple, l'estil gràfic del vi que du el sorprenent nom de Cap de Ruc recorda fortament certs productes comercials (molt comercials!) que ens venen de les antípodes. Pot semblar que dic això en un cert to pejoratiu, però el cert és que a mi em sembla molt bé que hi hagi vins catalans que adoptin una certa imatge més desenfadada del que és habitual. I els vins d'aquest celler estan prou bé i són, fins i tot, atractius i recomanables. Per damunt de tot, aquest Cap de Ruc de nom insòlit i esperit modern i saborós.

Tanmateix, el celler que més em va interessar en aquesta visita a Cornudella és el minúscul celler Baronia del Montsant. Es tracta del celler que produeix els diversos vins que duen el nom de Englora i que, per mor de l'escassa producció i de que el seu mercat principal és a Amèrica, són força difícils de trobar a les nostres botigues. Això fa encara més recomanable la visita a Cornudella, perquè aquests vins són imprescindibles per a qualsevol afeccionat als vins catalans (i als vins en general, vinguin d'on vinguin).

El blanc fermentat en bóta Clos d'Englora es fa amb garnatxa blanca i una mica de viognier i és ample i sedós, amb un nas excel·lent. El jove Flor d'Englora també té una mica de fusta i és magnífic. Els dos vins negres de criança, Englora i Clos d'Englora 14 incorporen cabernet i merlot i petites quantitats d'altres varietats com syrah, cabernet franc o monastrell, amb un resultat final d'una gran qualitat.

Parlant amb els responsables d'aquest celler vaig sentir-los dir una frase que em va fer reflexionar. Jo em queixava de que no havia vist mai el seu vi a cap botiga del país i ells em van dir alguna cosa com ara aquesta "el mercat espanyol és molt difícil. A nosaltres ens resulta més fàcil accedir al mercat americà". Jo, que he viscut diverses temporades a l'Amèrica del Nord, crec que entenc què em volien dir amb aquesta frase: el consumidor americà és molt més obert a tastar vins d'arreu ---sempre que vinguin amb el suport d'una bona puntuació--- mentre que una immensa part dels consumidors de casa nostra ens deixem endur per la rutina i la por a la novetat.